Avui dia 3 de decembre de 2010 és el dia en que la professora de català ens comunicara les notes que en trec de l'examen de català que varem fer el passat dimecres dia u.
Aquest examen ( la paraula examen no se acsentua malgrat que sigui plana i porti l'accen tonic a la penúltima sil·laba perquè acaba en en ) es molt importan per a mi perquè ara m'he adonat que per aprendre a escriure en catalá haurè de fer lo mateix que vaig fer quant en vaig decidir a parlar-lo, es a dir, he vist clarament que la formula es practicar, practicar i practicar, sense tenir vergonya de fer-lo malament.
Així el dimarts passat li vaig comentar a la professora de geografia, senyoreta Lourdes, que des de les hores cap endavant les notes de geografia les faré en català. Aquesta professora havia comentar en classe que no li agrade les notes del dossier barrejades en català i castellà.
Be, dons, al carrer fa un fre que talla el cutis; però desprès de l'exfors que estic fent amb aquesta redacció en ve de gust fumar-me una cigarreta així que quant toqui pati a fumar, i que quedi clar que conec les malalties que poc provocar el tabac.
Una altre cosa que estic notant mentre escrit això és que em falte molt de vocabulari, ara li preguntaré a la professora si sab de alguna formula, apart de llegir molt, per apendre vocabulari.
Vist que la professora no s'acosta al meu ordinador, o lo que seria mes preocupant, no se acosta a la meva persona, jo continuo escribin malgrat que se me acaben les idees.
Be això de que se me acaben les idees es un parlar perquè es pot escriure de qualsevol cossa, escriure es como parlar, no mes cal teclejar lo que se te acudeix, es a dir lo que et passi pel cap.
Veig que els meus companys i companyes estan fen una redacció que els ha manar la professora, però a mi en te abandonà, no me ha dir res de res, així que jo a lo meu pican tecles com un big.
Hara Quant fen el descans me apuntaré el recado que m'acaben de donar per teléfono, de aquesta manera es més fácil que m'enrecordi.
Aquí en la classe fa una temperatura molt agradable i això es degut que les aules estan mes ven equipades per a l'hivern que no pas per a l'estiu, a l'estiu em pogut comprovar que si no fos pel ventilador que la professora tenia la amabilitat de enxegar ens haurien torrat de debó.
Com que la Begoña continua sense acostar-se per aquest ordinador, torno a repetir que jo a lo meu.
Avui que es divendres i fa molt de fred, es un dia de poca assistència de alumnes, i és una llàstima perquè ésuna de les classes mes distretes; pero ès lo que hi ha.
La tribuna de Reus
La tribuna de Reus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada